TERCER PREMI. PRIMER DE BATXILLER A

Quan el va agarrar de la mà es va adonar que ja no l'estimava. Adonar?. No. La paraula exacta era comprovar. Se n'havia adonat perquè ja no li bategava el cor quan el veia. Perquè la il·lusió no corria per les venes quan rebia una telefonada d'ell, ni quan anava a arreplegar-la en cotxe. Perquè els seus besos ja no teníen sabor i la flama de la passió ja no cremava. I sobretot se n'havia adonat perquè ja no anava a casa de la Berta amb els ulls plagats de llàgrimes i tornava amb el cor cridant que l'estimava. No. Ja no es barrejaven, ja no es deien les coses que realment se'ls passava per la ment, hi havien posat una barrera entre els dos.
Però ningú donaria el primer pas. En mirar-se a l'espill aquella nit es va adonar que per molt que vulguera, no l'anava a deixar marxar...

Sofía Ricarte