Va ocórrer allí, on les cases són furtades d’un conte i es respira una tranquil·litat subtil, un encant inaudit, on les preocupacions volen cap a una mar de desitjos que ja tenen nom propi, on veus fantàstics castells, on la teua imaginació comença a caminar sobre una asfalt ple d’històries fantàstiques: donzelles, dragons, prínceps…Era una ciutat màgica, plena de racons amb pensaments aliens, es sentia en l’aire que allí en Biarritz, la gent hi havia passat moltes bones experiències, era una ciutat tan meravellosa que no podia ocórrer res roí.
Aquella mar no se m’oblidarà en la meua vida, blava, amb espuma blanca, era freda, però agradable.
Quan queia la nit, el cel i la mar es juntaven per a fer una orquestra de colors que cobrien el cel, el músic anomenat Sol, es posava d’acord amb la senyora mar per a tocar amb instruments de marfil una simfonia imperial.
Claudia Faubel
2n ESO A
