PREMI LITERARI 3er C

Ell estava allí. En silenci. Intentant aguantar la respiració. Un sol moviment i perdria la seua vida. Va escoltar el grinyol de la porta de la cuina i es va asomar un poquet. El va veure: el seu semblant blanc am bon somriure maligne de pallasso. Per què tingué que fer-ho?. Per què hagué d'empressonar fa deu anys a l'home que tenia endavant?. L'home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà, coberta per un guant. La va veure aterrada davall l'escala. Per què tingué que fer-li tant de mal a l'home que tenia endavant?. La dona plorava xiuxiuejant clemència davant de l'home al que no li l'havia donat fa uns anys. Però no va servir de res.
Desprésd 'une shoes dla policia analitzava el cas. Sols hi havia un tret característic en el cadàver: la V de venjança que li havia marcat l'agressor al pit. Curiosament, en l'últim mes ja havien mort deu persones amb la V en el pit. Tots policies i jutges.

Javier Cerverón

PREMI LITERARI 3er B

Era de nit i estava a ma casa, quan de sobte l'home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà. L'home va recórrer tota la casa, habitació per habitació, però sense despertar a ningú.
El vaig seguir sense que em veiera i amb molt de silenci.
Vaig baixar al soterrani sense encendre el llum, aleshores tot es trobava molt fosc, però amb el tacte sabia per on anava. Tenia por.
Quan l'home va arribar al seu destí, vaig escoltar com li clavava el ganivet i el va tirar al sól. Aleshores vaig encendres el llum i vaig veure com el meu pare havia trencat el rellotge que li despertava cada nit quan sonava l'alarma.

Nacho Rodrigo

PREMI LITERARI 3er A

Sóc Sandra i tinc quinze anys. Vull contar-vos el que em va passar ahir. Era dissabte per la vesprada i jo havia anat a casa de Paula. Després de passar una estona xerrant i veient una pel·lícula, vaig tornar a ma casa en l'autobús. Eren les huit i mitja i ja havia començat a enfosquir. A l'arribar a la porta, vaig traure les claus i, per a la meua sorpresa, la porta estava oberta. "Que estrany, ma mare s'haurà oblidat de tancar-la!"- vaig pensar. Vaig entrar i la vaig tancar.
La casa es trobava en penombra. "Mare, ja estic ací!"- vaig cridar.
Però ningú va respondre. Escoltí un estrany soroll i vaig començar a asustar-me.
I de sobte, un home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà. Es va apropar a mi i vaig pegar un crit molt fort. Vaig caure a terra i ja no recorde res més del que va passar...
L'única cosa que sé, és que m'he despertat en una menuda habitació amb una porta tancada amb clau.

Isabel Gómez de Membrillera