Sóc Sandra i tinc quinze anys. Vull contar-vos el que em va passar ahir. Era dissabte per la vesprada i jo havia anat a casa de Paula. Després de passar una estona xerrant i veient una pel·lícula, vaig tornar a ma casa en l'autobús. Eren les huit i mitja i ja havia començat a enfosquir. A l'arribar a la porta, vaig traure les claus i, per a la meua sorpresa, la porta estava oberta. "Que estrany, ma mare s'haurà oblidat de tancar-la!"- vaig pensar. Vaig entrar i la vaig tancar.
La casa es trobava en penombra. "Mare, ja estic ací!"- vaig cridar.
Però ningú va respondre. Escoltí un estrany soroll i vaig començar a asustar-me.
I de sobte, un home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà. Es va apropar a mi i vaig pegar un crit molt fort. Vaig caure a terra i ja no recorde res més del que va passar...
L'única cosa que sé, és que m'he despertat en una menuda habitació amb una porta tancada amb clau.
Isabel Gómez de Membrillera
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario