CARTA D'AMOR

No em digues res, només deixa'm imaginar, deixa'm morir als teus braços,

mira com estic per tu, com les meves venes expulse el gebre de les meves penes,

vull que eixugues les meves llàgrimes amb un pany de seda dient-me que m'estimaràs

i que mai m'oblidaràs.

Obri'm la porta del teu cor i dóna'm recer als teus records, mor amb mi i volem al cel,

enredem les nostres mans i mai no ens soltem, dormim als núvols i mai no despertem,

marxem a un món irreal on el nostre sigue legal,

on puguem volar i nedar en una piscina de somnis

on m'estimes i oblidem els problemes i sobretot

on mai no aterrem.
Per favor, no em despertes, no vull la rutina de sempre on el meu cor no sap el que sents, on quan encreuem la nostra mirada el valor dels teus ulls reflecteixen la covardia que oculten els meus, al món en què el nostre amor no és més que un miratge.
Permet-me que t'expliquela flama de la solitud, aquesta que arrasa la meva alegria, aquesta flama que tan sol la teva presència fa que em cremi menys cada dia, no desfaces les meves fantasies ni permetes que et continuï odiant, t'odio perquè per a tu no existisc, perquè la meva esperança es la bombolla que t'encarregues de rebentar amb paraules i expressions ofensives.
Vull fer-te saber que em desperto cada matí per desafiar la teva vida, provocar la teva mort i després la meva.
Regala'm la mort i lliura'm la teua vida.

Erika Alfonso 2n ESO A

EL NIÑO DEL PIJAMA DE RAYAS / EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES

COMENTA EL LLIBRE!!!.

Biarritz

Va ocórrer allí, on les cases són furtades d’un conte i es respira una tranquil·litat subtil, un encant inaudit, on les preocupacions volen cap a una mar de desitjos que ja tenen nom propi, on veus fantàstics castells, on la teua imaginació comença a caminar sobre una asfalt ple d’històries fantàstiques: donzelles, dragons, prínceps…

Era una ciutat màgica, plena de racons amb pensaments aliens, es sentia en l’aire que allí en Biarritz, la gent hi havia passat moltes bones experiències, era una ciutat tan meravellosa que no podia ocórrer res roí.

Aquella mar no se m’oblidarà en la meua vida, blava, amb espuma blanca, era freda, però agradable.

Quan queia la nit, el cel i la mar es juntaven per a fer una orquestra de colors que cobrien el cel, el músic anomenat Sol, es posava d’acord amb la senyora mar per a tocar amb instruments de marfil una simfonia imperial.

Claudia Faubel

2n ESO A

IMPRESSIONS

Creo que el club de lectura es una oportunidad muy buena para comentar y debatir un libro común, ademàs de ser una forma de incitar a la lectura.
Ana Gregori
El club de lectura te ayuda a entender mejor los libros y ademàs te dan de merendar.
Jorge Gregori
Ha sido una buena experiencia ir al club de lectura. Me ha gustado mucho, ya que es una buena manera de fomentar la lectura.
Laura Gadea
Em va agradar molt l'experiència de compartir impressions amb un grup de companys ja que és enriquidor relacionar-nos fora de classe.
Sofia Ricarte
Em va agradar perquè vaig descobrir coses del llibre que no me n'havia adonat i vaig compartir la meua opinió amb la resta de companys.
Vicente Ferrer
Va ser molt gratificant parlar i compartir impresssions amb els companys i professors. A més, el berenar va ser agradable. Coneixe companyas que de normal no tens relació amb ells.
Roberto
Va ser una experiència molt enriquidora, el debar fou molt participatiu i vam intercanviar opinions de tot tipus, no solament de la història en si, sinó també del transfons del llibre.
Àlex García Ramos
Em pareix que va ser un esdeveniment molt divertit tant per les converses com pel menjar. El llibre era molt interessant.
Carlos Ligero
En mi opinión la idea de este club de lectura es buena iniciativa. No solo porque incita a la lectura, sino porque es una oportubidad de reunirnos, hablar y así conocer nuevos puntos de vista. También una forma de desconectar de la clase y reirnos un rato.
Lucía Requeni

Club de lectura

El dia 29 de Gener ens vam reunir désset alumnes i tres professores per a parlar del llibre “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne, el qual podia llegir-se tant en castellà com en català/valencià.

La lectura i l'encontre eren voluntaris per tant no hi havia un clima d'obligatorietat d'aula: Ens reuníem vint persones per parlar d'un llibre que ens havia agradat al voltant d'unes coca-coles i uns pastissets.

Començàrem la trobada llegint una crítica desfavorable al llibre, a la que s'uniren alguns participants.

És possible que un xiquet no se n'adone del que passa al seu voltant?.

L'autor crea un clima de tensió?.

El final és massa precipitat?.

Uns opinaren que sí, altres que no.

Tots coincidírem en que el llibre ens fa reflexionar
sobre un dels episodis més bàrbars de la
història de la humanitat, i que paga la pena llegir-lo.

Ànim els que encara no l'han llegit!!!!.