CARTA D'AMOR

No em digues res, només deixa'm imaginar, deixa'm morir als teus braços,

mira com estic per tu, com les meves venes expulse el gebre de les meves penes,

vull que eixugues les meves llàgrimes amb un pany de seda dient-me que m'estimaràs

i que mai m'oblidaràs.

Obri'm la porta del teu cor i dóna'm recer als teus records, mor amb mi i volem al cel,

enredem les nostres mans i mai no ens soltem, dormim als núvols i mai no despertem,

marxem a un món irreal on el nostre sigue legal,

on puguem volar i nedar en una piscina de somnis

on m'estimes i oblidem els problemes i sobretot

on mai no aterrem.
Per favor, no em despertes, no vull la rutina de sempre on el meu cor no sap el que sents, on quan encreuem la nostra mirada el valor dels teus ulls reflecteixen la covardia que oculten els meus, al món en què el nostre amor no és més que un miratge.
Permet-me que t'expliquela flama de la solitud, aquesta que arrasa la meva alegria, aquesta flama que tan sol la teva presència fa que em cremi menys cada dia, no desfaces les meves fantasies ni permetes que et continuï odiant, t'odio perquè per a tu no existisc, perquè la meva esperança es la bombolla que t'encarregues de rebentar amb paraules i expressions ofensives.
Vull fer-te saber que em desperto cada matí per desafiar la teva vida, provocar la teva mort i després la meva.
Regala'm la mort i lliura'm la teua vida.

Erika Alfonso 2n ESO A