Li vaig telefonar i li vaig dir que l'estimava, que l'estimava com mai havia estimat a una persona, que m'encantava estar amb ella, saber que la tenia al costat que no anava a allunyar-se mai de mi, que ella m'havia demostrat que el vertader amor existia, i que dia a dia l'estimava més i més i ja no podia amagar més eixe sentiment que necessitava dir als quatre vents.
Perquè havia descobert que l'amor era anar agafats de la mà per tots els llocs i no voler soltar-la, era riure amb ella, era plorar per ella, era passar els moments més feliços de la meua vida al seu costat, era somriure, era sentir que mai vols que s'acabe res, era demostrar-li que estava ací, que no volia separar-me mai del seu costat per a agafar-la tan fort i així mai permetre que caiguera a l'abisme més profund i per a creuar amb ella el pont de la vida, era voler gaudir d'ella una eternitat, una eternitat sense fi, era gaudir d'ella com si fos l'últim moment, un moment que jo no sabia que estava tan a prop d'arribar.
Laura Aguilera
No hay comentarios:
Publicar un comentario