ACÍ ESTAN ELS GUANYADORS DEL CONCURS LITERARI QUE S'HA REALITZAT.
ELS RELATS HAVIEN DE SER CURTS I ES CREAVEN A PARTIR D'UNA FRASE DONADA
PEL PROFESSOR.
PARTICIPA COM A LECTOR ACTIU D'AQUESTS RELATS!!!
GRÀCIES A TOTS ELS PARTICIPANTS!!!!

PREMI LITERARI 3er C

Ell estava allí. En silenci. Intentant aguantar la respiració. Un sol moviment i perdria la seua vida. Va escoltar el grinyol de la porta de la cuina i es va asomar un poquet. El va veure: el seu semblant blanc am bon somriure maligne de pallasso. Per què tingué que fer-ho?. Per què hagué d'empressonar fa deu anys a l'home que tenia endavant?. L'home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà, coberta per un guant. La va veure aterrada davall l'escala. Per què tingué que fer-li tant de mal a l'home que tenia endavant?. La dona plorava xiuxiuejant clemència davant de l'home al que no li l'havia donat fa uns anys. Però no va servir de res.
Desprésd 'une shoes dla policia analitzava el cas. Sols hi havia un tret característic en el cadàver: la V de venjança que li havia marcat l'agressor al pit. Curiosament, en l'últim mes ja havien mort deu persones amb la V en el pit. Tots policies i jutges.

Javier Cerverón

PREMI LITERARI 3er B

Era de nit i estava a ma casa, quan de sobte l'home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà. L'home va recórrer tota la casa, habitació per habitació, però sense despertar a ningú.
El vaig seguir sense que em veiera i amb molt de silenci.
Vaig baixar al soterrani sense encendre el llum, aleshores tot es trobava molt fosc, però amb el tacte sabia per on anava. Tenia por.
Quan l'home va arribar al seu destí, vaig escoltar com li clavava el ganivet i el va tirar al sól. Aleshores vaig encendres el llum i vaig veure com el meu pare havia trencat el rellotge que li despertava cada nit quan sonava l'alarma.

Nacho Rodrigo

PREMI LITERARI 3er A

Sóc Sandra i tinc quinze anys. Vull contar-vos el que em va passar ahir. Era dissabte per la vesprada i jo havia anat a casa de Paula. Després de passar una estona xerrant i veient una pel·lícula, vaig tornar a ma casa en l'autobús. Eren les huit i mitja i ja havia començat a enfosquir. A l'arribar a la porta, vaig traure les claus i, per a la meua sorpresa, la porta estava oberta. "Que estrany, ma mare s'haurà oblidat de tancar-la!"- vaig pensar. Vaig entrar i la vaig tancar.
La casa es trobava en penombra. "Mare, ja estic ací!"- vaig cridar.
Però ningú va respondre. Escoltí un estrany soroll i vaig començar a asustar-me.
I de sobte, un home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà. Es va apropar a mi i vaig pegar un crit molt fort. Vaig caure a terra i ja no recorde res més del que va passar...
L'única cosa que sé, és que m'he despertat en una menuda habitació amb una porta tancada amb clau.

Isabel Gómez de Membrillera

TERCER PREMI. PRIMER DE BATXILLER A

Quan el va agarrar de la mà es va adonar que ja no l'estimava. Adonar?. No. La paraula exacta era comprovar. Se n'havia adonat perquè ja no li bategava el cor quan el veia. Perquè la il·lusió no corria per les venes quan rebia una telefonada d'ell, ni quan anava a arreplegar-la en cotxe. Perquè els seus besos ja no teníen sabor i la flama de la passió ja no cremava. I sobretot se n'havia adonat perquè ja no anava a casa de la Berta amb els ulls plagats de llàgrimes i tornava amb el cor cridant que l'estimava. No. Ja no es barrejaven, ja no es deien les coses que realment se'ls passava per la ment, hi havien posat una barrera entre els dos.
Però ningú donaria el primer pas. En mirar-se a l'espill aquella nit es va adonar que per molt que vulguera, no l'anava a deixar marxar...

Sofía Ricarte

SEGON PREMI. PRIMER DE BATXILLER A

Mare, ahir hi havia una taca de pintura negra a la paret del menjador.
Així va començar tot. Sóc Sara i diuen que estic boja i que vaig assassinar a tota la meua família, però no vaig ser jo. Va ser ell i maleïsc el dia que vaig fer aquell estúpid joc d'invocar els esperits dels morts. Pensava que no tenia importància, que tot era mentira; però em vaig equivocar.
Quan vaig despertar aquell matí vaig vore escrit en la paret: "t'ho vaig advertit i no em vas fer cas". Estava escrit amb una pintura negra, em vaig asustar i vaig anar a la cambra dels meus pares i...
El que allí hi havia em va deixar trasbalsada.
Quan arribà la policia no donava crèdit, em va acusar a mi perquè no tenien proves i jo era l'única supervivent...
Em van fer les proves psicològiques pertinents que van demostrar que estava boja, però qui no es tornaria boja després de vore el que eixa maleïda taca va fer...

MªLuisa Yeves

PRIMER PREMI. PRIMER DE BATXILLER A

Em diuen Maite, de professió escriptora. No tinc cap reconeixement als meus anys de dedicació, encara no he definit el meu estil i és tot u somni veure'm amb un llibre publicat.

M'agrada crear obres de qualsevol gènere i , quan ho faig, sempre seguisc una sèrie de pautes: agarre un full completamet en blanc i una plma, i abans de començar a redactar agite enèrgicament la ploma.

Trobe la inspiració als moments més insospitats; de vegades és una persona quan m'està parlant o també veure passar el metro. Tal vegada, el fet d'inspirar-me en aquestes situacions, siga la causa del meu fracàs, però no sé fer una altra cosa.

Estic en disposició d'afirmar que les meues creacions són realment bones, fins i tot quasi estic segura que la gent no és capaç d'apreciar la bellesa del que escric, però confie en que aplegue el dia en que això siguen més que simples pensaments.

I ara em trobe amb els ulls clavats a la televisió, desitjant vore qualsevol programació que em faça oblidar aquesta sensació d'insatisfacció. Apareix una mosca i es posa sobre la pantalla, i vore-la així, mentre participava d'una història i un entorn alié, sent la protagonista al mateix temps, em va fer botar del sofà amb un full a la mà.

Al matí següent em vaig despertar a la taula del menjador amb l'esborrany d'un relat titulat "diari d'una escriptora analfabeta" i amb una taca negra a la paret.

Teresa Carreres