La primavera

La natura està despertant
el sol s’alça brillant
la primavera s’està acostant
els ocells comencen el dia xiulant.
La melodia dels arbres
encanta a qui l’escolta
i ens cantan unes cançons a nosaltres
la dulce cançó un bell sentiment mostra.
El verd reina el bosc
encara que entren fils d’or
que es troben en tots llocs
Aquest lloc podria ser una historia d’amor!
Quina bellesa n’hi ha
Tot rebosa tranquilitat!
Quina meravellositat
Què ha estat pasant?
Bella natura
Et trobes en tots llocs
però alhora en cap part. Tin cura
Quins seràn els teus pròxims jocs?

Eva Pérez, 2n eso A

LA PRIMAVERA

Un so la desperta,
Un so la dorm,
i el temps esmenta,
la seua adicció.

Adicció a les plantes,
Adicció a les flors,
Adicció a les dances,
que porten molt de color.

Aquesta estació,
ens alegra la vida,
i es que la primavera,
es així de fornida

Claudia Faubel 2n eso A

MIS 10 PRINCIPALES:

MIS 10 PRINCIPALES:

L@s alum@s de 4º ESO, trabajando en equipo, han seleccionado, tras la lectura de El Principito de Antoine de Saint-Exupéry, las 10 frases que más les han llamado la atención desde tres puntos de vista: sociológico, filosófico y pedagógico.

Aquí dejamos una selección de sus trabajos para que reflexionéis, compartáis, discutáis… y sobre todo, animaros a su lectura

1. Lo esencial es invisible para los ojos

Me ha llamado la atención por ser una frase digna de recordar para comprender mejor el mundo en el que vivimos.

Parte de la sociedad comprende el significado de la frase pero la otra parte está concentrada en las palabras que la forman.

2. ¡Es tan misterioso el país de las lágrimas!

Las lágrimas pueden ser de todo tipo: Desde alegría, a tristeza. Por ello dice que es tan curioso.

3. Yo desgraciadamente no se ver corderos en cajas, en ese aspecto soy un poco mayor

Solo los niños saben librarse de los problemas y pueden llegar a ser verdaderamente felices es por eso que, por desgracia, en cuanto crecemos nos damos cuenta de los problemas y no sabemos ser felices.

4. Es un planeta seco, puntiagudo y salado

Es una crítica a la sociedad en general. Seca en el trato, puntiagudo por la facilidad de enojo, y salado (lo salado escuece) porque los sentimientos que se sacan a relucir suelen ser más de escozor que dulces.

5. No sabía que para los reyes el mundo está muy simplificado, todos los hombres son súbditos

Para las personas con poder sólo les importa su ego. Cualquier persona, aunque tenga mayor nivel intelectual, si tiene menor nivel social la desprecia. “Tanto tienes tanto vales”.

6. Fue el único que no me pareció ridículo, quizás porque se dedica a algo ajeno a él.

Muchas veces nos parece tonta una persona que hace algo sin llevarse ningún beneficio. Sin embargo, la realidad es que nosotros somos tontos por poner por delante lo material por alguien.

7. Los mayores se creen importantes por ocupar mucho espacio

Otra vez más se confunde la calidad con la cantidad, y seguimos creyendo que lo mejor es tener mucho.

8. Y los hombres no tienen imaginación. Repiten lo que se les dice…

Esta frase nos ha llamado la atención a los tres desde el principio. Creemos que el libro podría resumirse en esa frase.

Los seres humanos no tenemos originalidad. Si vemos a alguien haciendo algo, lo repetimos.

9. El agua puede ser también buena para el corazón

Lo que se cree que sólo puede servir para una cosa, en realidad sirve para todo.

El porqué de esta elección es muy fácil, la razón principal es que realmente no tenemos ni idea de lo que significa y me ha encantado que un libro que se supone que es para niños, saque una frase que ni mis padres la entienden, porque aparentemente puede ser sencillo pero si te pones a pensar las ideas cambian.

10. Uno es siempre responsable de lo que domestica

Me ha llamado la atención porque puede ayudar a contemplar la humanidad como un conjunto de consecuencias de las sucesivas domesticaciones que se han producido a lo largo de la historia.

Socialmente se puede ver como una herramienta para descubrir la respuesta a varias preguntas aún si resolver.

ACÍ ESTAN ELS GUANYADORS DEL CONCURS LITERARI QUE S'HA REALITZAT.
ELS RELATS HAVIEN DE SER CURTS I ES CREAVEN A PARTIR D'UNA FRASE DONADA
PEL PROFESSOR.
PARTICIPA COM A LECTOR ACTIU D'AQUESTS RELATS!!!
GRÀCIES A TOTS ELS PARTICIPANTS!!!!

PREMI LITERARI 3er C

Ell estava allí. En silenci. Intentant aguantar la respiració. Un sol moviment i perdria la seua vida. Va escoltar el grinyol de la porta de la cuina i es va asomar un poquet. El va veure: el seu semblant blanc am bon somriure maligne de pallasso. Per què tingué que fer-ho?. Per què hagué d'empressonar fa deu anys a l'home que tenia endavant?. L'home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà, coberta per un guant. La va veure aterrada davall l'escala. Per què tingué que fer-li tant de mal a l'home que tenia endavant?. La dona plorava xiuxiuejant clemència davant de l'home al que no li l'havia donat fa uns anys. Però no va servir de res.
Desprésd 'une shoes dla policia analitzava el cas. Sols hi havia un tret característic en el cadàver: la V de venjança que li havia marcat l'agressor al pit. Curiosament, en l'últim mes ja havien mort deu persones amb la V en el pit. Tots policies i jutges.

Javier Cerverón

PREMI LITERARI 3er B

Era de nit i estava a ma casa, quan de sobte l'home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà. L'home va recórrer tota la casa, habitació per habitació, però sense despertar a ningú.
El vaig seguir sense que em veiera i amb molt de silenci.
Vaig baixar al soterrani sense encendre el llum, aleshores tot es trobava molt fosc, però amb el tacte sabia per on anava. Tenia por.
Quan l'home va arribar al seu destí, vaig escoltar com li clavava el ganivet i el va tirar al sól. Aleshores vaig encendres el llum i vaig veure com el meu pare havia trencat el rellotge que li despertava cada nit quan sonava l'alarma.

Nacho Rodrigo

PREMI LITERARI 3er A

Sóc Sandra i tinc quinze anys. Vull contar-vos el que em va passar ahir. Era dissabte per la vesprada i jo havia anat a casa de Paula. Després de passar una estona xerrant i veient una pel·lícula, vaig tornar a ma casa en l'autobús. Eren les huit i mitja i ja havia començat a enfosquir. A l'arribar a la porta, vaig traure les claus i, per a la meua sorpresa, la porta estava oberta. "Que estrany, ma mare s'haurà oblidat de tancar-la!"- vaig pensar. Vaig entrar i la vaig tancar.
La casa es trobava en penombra. "Mare, ja estic ací!"- vaig cridar.
Però ningú va respondre. Escoltí un estrany soroll i vaig començar a asustar-me.
I de sobte, un home va eixir de la cuina amb un ganivet en la mà. Es va apropar a mi i vaig pegar un crit molt fort. Vaig caure a terra i ja no recorde res més del que va passar...
L'única cosa que sé, és que m'he despertat en una menuda habitació amb una porta tancada amb clau.

Isabel Gómez de Membrillera

TERCER PREMI. PRIMER DE BATXILLER A

Quan el va agarrar de la mà es va adonar que ja no l'estimava. Adonar?. No. La paraula exacta era comprovar. Se n'havia adonat perquè ja no li bategava el cor quan el veia. Perquè la il·lusió no corria per les venes quan rebia una telefonada d'ell, ni quan anava a arreplegar-la en cotxe. Perquè els seus besos ja no teníen sabor i la flama de la passió ja no cremava. I sobretot se n'havia adonat perquè ja no anava a casa de la Berta amb els ulls plagats de llàgrimes i tornava amb el cor cridant que l'estimava. No. Ja no es barrejaven, ja no es deien les coses que realment se'ls passava per la ment, hi havien posat una barrera entre els dos.
Però ningú donaria el primer pas. En mirar-se a l'espill aquella nit es va adonar que per molt que vulguera, no l'anava a deixar marxar...

Sofía Ricarte